Relat personal de l'1-O, a Brussel·les

Bon dia senyores i senyors,

Vull expressar el meu agraïment per haver-me convidat a participar en aquesta conferència com a víctima dels fets l'1 d'octubre passat i com a presidenta de la recentment constituïda Associació d'ment afectats 1-O.

Sóc filla i néta d'emigrants andalusos i per tant la meva llengua materna és el castellà, em sento orgullosa d'això, i sóc catalana perquè vaig tenir la sort de néixer a Catalunya.

Jo, a diferència del que ha exposat el Sr. Roger Espanyol, era escèptica amb l'imminent perill que es corria per voler exercir el nostre dret a vot. Mai vaig creure possible però l'1 d'octubre em va canviar la vida, em vaig enfonsar col·loquialment parlant. He necessitat dos mesos de tractament psicològic per poder estar avui davant vostès.

El matí de l'1 d'octubre va començar com una trobada entre familiars i veïns congregats al pati del col·legi electoral de Dosrius esperant a votar, cap a les 9,30 del matí ens van arribar les brutals imatges de la irrupció de la guàrdia civil a Canyamars, un poble veí, els furgons havien utilitzat camins forestals per poder arribar fins a la mateixa seu electoral i agafar per sorpresa a la població. Vam veure com vapuleaban i atacaven als que eren a la vorera fent fila per votar.

Immediatament l'escola de Dosrius es va omplir de gent, esperàvem que vinguessin cap a nosaltres ja que la carretera de Canyamars no té sortida i havien de passar per Dosrius. La tensió va ser tremenda però ningú se'n va anar, excepte els més grans i els nens. La guàrdia civil no es va presentar. Posteriorment ens vam assabentar que havien atacat Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià. Sabíem que s'havien concentrat a l'entrada del poble, a la zona industrial, per les fotos que enviaven els que per allí circulaven en cotxe.

Al migdia vaig anar a dinar amb la meva mare, el meu fill i el meu marit van decidir quedar-se. Vaig tornar cap a més o menys a les dues de la tarda, vaig entrar a casa meva a agafar una parca per abrigar i quan vaig sortir, estant a la Plaça Espanya, vaig veure passar gran quantitat de furgons de la Guàrdia Civil que es dirigien a l'escola. Em vaig penjar la bossa en bandolera i vaig passar corrent per mitjà dels furgons aturats que taponaven els dos carrers. La meva intenció era entrar i estar al costat del meu fill i el meu marit.

Vaig aconseguir arribar al tancat de l'escola, on hi ha una reixa d'entrada al pati. Vaig presenciar un desplegament descomunal de guàrdies civils uniformats com antiavalots, alguns d'ells amb escuts i vaig veure clarament que venien a per nosaltres.

Em van interceptar dos guàrdies civils uniformats, els vaig informar que el meu marit i el meu fill eren a l'escola i que jo volia entrar, em van assegurar que no ho consentirien però jo no els prestava atenció, estava absorta i terroritzada veient els preparatius dels antiavalots. Vaig començar a cridar i plorar dient que havia d'entrar, havia d'estar amb el meu fill i el meu marit.

Va arribar un tercer guàrdia civil i jo continuava plorant i cridant, angoixada em repetia, vaig entrar en bucle. Van parlar entre ells i llavors aquest últim em va agafar per les espatlles, em va sacsejar i em va tirar a terra. Van començar a insultar-me i a cridar-me, el terror es va apoderar de mi i vaig continuar plorant i cridant: no teniu dret! ¡El meu fill! ¡El meu marit!

Va arribar un altre guàrdia civil amb una càmera incorporada a l'armilla, a l'altura del pit, va dir que m'estava gravant i que jo estava fent el ridícul, després va voler llevar-me la bossa mentre un altre li deia que agafés la meva documentació, jo vaig forcejar impedint-ho, protegint amb el meu cos.

No sé el temps que tot això va durar, ni tampoc el que em deien, excepte l'últim insult: sembles subnormal, els altres havien callat o s'havien allunyat. Em vaig encarar usant la fórmula tantes vegades repetida en els meus anys de professora: Com que subnormal? Jo t'he insultat? Per què et creus amb dret a fer-ho?

Em van deixar allà, a terra, amb un d'ells vigilant. Em vaig asseure i vaig estar plorant.

Llavors va passar el pitjor, la càrrega havia començat i sentia els crits procedents del pati i jo tremolava, em creuaven les imatges que havia vist per la televisió aquest mateix dia, i veia al meu fill sent apallissat. Sabia que estava a primera fila perquè abans d'anar-me'n dels joves (noies incloses) havien decidit fer un cordó protegint als seus pares i a les persones físicament més febles. Mai m'he sentit més orgullosa de la joventut del meu poble. En realitat, de totes les persones que amb les mans en alt, mostrant que estaven desarmades, van defensar les urnes i no van respondre violentament a la indigna i desproporcionada repressió de la guàrdia civil.
Posteriorment, una veïna em va facilitar el vídeo de la meva agressió, que els acabo de relatar.

Si avui sóc aquí és gràcies a l'atenció psicoterapèutica gratuïta que ens van oferir els professionals d'una clínica establerta al poble, que dirigeix ??el Dr. Fàbregas, psiquiatre. Durant dos mesos he assistit a un grup de teràpia al costat d'altres afectats de Canyamars i Dosrius, el grup encara avui funciona.

L 'Associació d'Afectats 1-O, que presideixo i represento, es va constituir el passat 27 de gener. Els nostres objectius inicials són quatre:

• Testimoniar i divulgar els fets l'1 d'octubre com a exemple de defensa dels drets humans i de la llibertat d'expressió, amb el propòsit que no es torni a repetir o consentir dins l'àmbit de la Unió Europea.
• Possibilitar l'assessorament legal als que hagin presentat denúncies contra l'actuació policial o requereixin defensa jurídica relacionada amb els fets de l'1 d'octubre.
• Promoure la salut i el benestar, facilitant i oferint atenció psicoterapèutica a totes les persones afectades, que ho sol·licitin.
• Finalment, però no menys important: Aconseguir justícia, davant la denegació del Congrés de Diputats de formar una comissió d'investigació sobre l'actuació de la policia nacional i la guàrdia civil, l'Associació farà tot el possible perquè aquesta decisió es rectifiqui.

La nostra presencia en aquest acte és una oportunitat d'or que l'Associació d'Afectats octubre 1 vol aprofitar per donar-se a Conèixer a tota Catalunya i Europa.

Volem arribar a Tots aquells que directament o indirectament han Estat ment afectats i, per això, pretenem Fer presentacions a cadascuna de les quatre capitals catalans. Per això, ens posarem en contacte en Totes aquelles Associacions d'advocats, de psicòlegs, de Defensors dels drets humans etc ... que vulguin col·laborar amb nosaltres per arribar als pobles que van ser víctimes de la Repressió de les forces de seguretat de l 'Estat Espanyol.

Volem ser la veu dels que varem ser apallissats i dels que veient els imatges no pensen callar Davant de este ultratge, la dignitat del poble català va quedar demostrat i ara Hem de Demanar responsabilitats.

Moltes gràcies per la seva atenció.

Virginia Martínez