Entrevista L'Unilateral: 'No oblidem que va ser una victòria'

Què va passar l’1 d’octubre a Dosrius?
[Virgínia Martínez] Des de primera hora del matí vam estar molt alerta, aixafats per les imatges que arribaven de Canyamars. A Dosrius tenim tres nuclis de població, però som un mateix Ajuntament, i a primera hora del matí, ja van arribar de Canyamars (un dels tres nuclis), que és més petit que aquí, unes imatges brutals de la Guàrdia Civil carregant contra la gent que estava fent la cua per votar. I la gent que érem al pati de l’escola quan vèiem les fotos ens quedem tots clavats, ningú es va moure, tot al contrari, va començar a arribar gent del poble, de Canyamars i de can Massuet, l’altre nucli i es van quedar en allà esperant perquè per sortir de Canyamars [la Guàrdia Civil] havia de passar sí o sí per Dosrius, a tres carrers de l’escola, per tant, la tensió era brutal, què farem? Guardem les urnes? Ens quedem aquí?

Ens vam quedar a esperar, i així va anar tot el matí, amb una gran tensió com a la majoria dels pobles o ciutats que esperaven que hi entressin. Cap al migdia la cua era enorme, i la gent es va anar tranquil·litzant, perquè la Guàrdia Civil s’havia apostat a l’entrada del poble (hi ha uns polígons i estaven en allà), apareixent i desapareixent, van anar a Argentona, i després van tornar a venir.

Jo me’n vaig anar perquè cada diumenge anem a dinar amb la meva mare que ja és gran, i per tant, el que va passar després ho vaig viure des de fora de l’escola.

[Àlex Solano] Quan la Guàrdia Civil va baixar de Canyamars vam amagar l’urna. A l’hora de dinar la gent va marxar a dinar, i en aquest moment, quan hi érem menys a l’escola és quan van venir.

[VM] Ens estaven controlant. Després quan ho hem anat parlant, ens hem fixat en les mateixes coses, per exemple, una furgoneta totalment blanca que estava en allà i que després a les dues va aparèixer entremig de les altres furgonetes de la Guàrdia Civil. A mi em va agafar quan tornava de casa ma mare cap aquí, a l’escola, i just quan estava al mig de la plaça, vaig començar a veure passar les furgones a tota pastilla, a una velocitat que era tremenda i entre elles aquesta blanca que l’havíem vista tot el dia.

A quina hora van atacar? I què van fer?
[AS] Eren pels volts de les dues, i entren directament en formació tipus romana i el primer que ens pensàvem tots, encara que havíem vist les imatges, seria que es presentarien, llegirien l’ordre, que en teoria és el que havien de fer, que s’hi podria parlar d’alguna manera i arribar a una solució… doncs s’acosten, es presenta l’alcalde, com a representant de tot el poble, per parlar, i li passen per sobre, li donen un cop que li fan saltar les ulleres, i un altre els hi trepitja i comencen a carregar directament contra la gent, i sense seguir, a més, cap de les recomanacions que haurien de pegar per sota la cintura, sinó que peguen a la cara, a tothom a tot arreu, fins i tot a la gent que no estava entre la porta i la policia, fins i tot hi ha un moment que es crea un passadís per on podien passar, però no, continuen pegant.

Va ser un acte de força bruta. Una cosa és complir una ordre, una sentència judicial, però semblava més unes forces que venien i que gaudien pegant, era totalment gratuït, sense necessitat.

[VM] Desproporció, segur, pensa que mig carrer d’aquí fins a la banda de l’escola estava ple de furgonetes. Jo calculo que hi havia sobre uns 15 furgons, èrem unes 80 persones al col·legi i van arribar 50 policies. I la forma en què baixaven ja era hostiant, quan van passar d’aquella manera, a mi l’únic que se’m va ocórrer va ser començar a córrer cap a l’escola, perquè a l’escola hi havia el meu home i el meu fill, i no vaig poder arribar-hi, em van aturar a la porta i allà em vaig quedar, els vaig dir que tenia dret a entrar-hi, evidentment no vaig poder entrar, i em van fer caure per terra. Però vaig veure tota la preparació, la forma estricta “A por ellos”, jo no podia parlar, cridava i plorava i estava en un bucle, però jo veia com s’estaven preparant, com sortien, com es posaven els cascos i com s’estaven preparant en formació militar, i a dintre només hi havia famílies, no hi havia nens petits, amb la policia judicial darrere d’ells, amb la cara tapada, i així darrere d’ells, i això és una imatge que no se m’esborrarà mai, jo estava per terra ja m’havien deixat feta caldo.

Si ho hagués pogut fotografiar, era la fotografia de l“A por ellos”, és a dir: saben que hi ha poca gent a dintre, saben que no tindran oposició, però es preparen de forma militar, amb escuts, cascos, porres, i entren.

[AS] L’actitud, anaven a pegar a la cara, anaven dient, ”Dale, dale”. Van requisar les dues urnes i els portàtils. Afortunadament vam salvar unes quantes paperetes, i en un altre recipient amb brides vam continuar les votacions, perquè ens havíem quedat el cens, on teníem apuntat qui havia votat i qui no. I es va poder continuar la votació fins a les 8 del vespre, amb molta tensió, pensant que tornaven, i la gent no va marxar.

[VM] Pensa que entre Canyamars i Dosrius hi va haver una vintena de ferits, alguns van presentar denúncia, altres no.

Trobareu l'entrevista sencera al següent enllaç:
Entrevista