Un cas més de repressió contra els defensors de les urnes

Novetats
27/7/18
Redacció
792
0

Donem el nostre suport incondicional a la víctima. NOSALTRES SÍ QUE ET CREIEM. Volem deixar clar que aquesta no és només la seva batalla, és la de tots. NO ESTÀS SOL.

Casos com aquest donen sentit a l'Associació d'Afectats 1-O.

Enllaç a la notícia Absolen un policia nacional per un cop de puny l'1-O i obren diligències al denunciant.

Entrevista L'Unilateral: 'No oblidem que va ser una victòria'

Novetats
26/7/18
Redacció
654
0

Què va passar l’1 d’octubre a Dosrius?
[Virgínia Martínez] Des de primera hora del matí vam estar molt alerta, aixafats per les imatges que arribaven de Canyamars. A Dosrius tenim tres nuclis de població, però som un mateix Ajuntament, i a primera hora del matí, ja van arribar de Canyamars (un dels tres nuclis), que és més petit que aquí, unes imatges brutals de la Guàrdia Civil carregant contra la gent que estava fent la cua per votar. I la gent que érem al pati de l’escola quan vèiem les fotos ens quedem tots clavats, ningú es va moure, tot al contrari, va començar a arribar gent del poble, de Canyamars i de can Massuet, l’altre nucli i es van quedar en allà esperant perquè per sortir de Canyamars [la Guàrdia Civil] havia de passar sí o sí per Dosrius, a tres carrers de l’escola, per tant, la tensió era brutal, què farem? Guardem les urnes? Ens quedem aquí?

Ens vam quedar a esperar, i així va anar tot el matí, amb una gran tensió com a la majoria dels pobles o ciutats que esperaven que hi entressin. Cap al migdia la cua era enorme, i la gent es va anar tranquil·litzant, perquè la Guàrdia Civil s’havia apostat a l’entrada del poble (hi ha uns polígons i estaven en allà), apareixent i desapareixent, van anar a Argentona, i després van tornar a venir.

Jo me’n vaig anar perquè cada diumenge anem a dinar amb la meva mare que ja és gran, i per tant, el que va passar després ho vaig viure des de fora de l’escola.

[Àlex Solano] Quan la Guàrdia Civil va baixar de Canyamars vam amagar l’urna. A l’hora de dinar la gent va marxar a dinar, i en aquest moment, quan hi érem menys a l’escola és quan van venir.

[VM] Ens estaven controlant. Després quan ho hem anat parlant, ens hem fixat en les mateixes coses, per exemple, una furgoneta totalment blanca que estava en allà i que després a les dues va aparèixer entremig de les altres furgonetes de la Guàrdia Civil. A mi em va agafar quan tornava de casa ma mare cap aquí, a l’escola, i just quan estava al mig de la plaça, vaig començar a veure passar les furgones a tota pastilla, a una velocitat que era tremenda i entre elles aquesta blanca que l’havíem vista tot el dia.

A quina hora van atacar? I què van fer?
[AS] Eren pels volts de les dues, i entren directament en formació tipus romana i el primer que ens pensàvem tots, encara que havíem vist les imatges, seria que es presentarien, llegirien l’ordre, que en teoria és el que havien de fer, que s’hi podria parlar d’alguna manera i arribar a una solució… doncs s’acosten, es presenta l’alcalde, com a representant de tot el poble, per parlar, i li passen per sobre, li donen un cop que li fan saltar les ulleres, i un altre els hi trepitja i comencen a carregar directament contra la gent, i sense seguir, a més, cap de les recomanacions que haurien de pegar per sota la cintura, sinó que peguen a la cara, a tothom a tot arreu, fins i tot a la gent que no estava entre la porta i la policia, fins i tot hi ha un moment que es crea un passadís per on podien passar, però no, continuen pegant.

Va ser un acte de força bruta. Una cosa és complir una ordre, una sentència judicial, però semblava més unes forces que venien i que gaudien pegant, era totalment gratuït, sense necessitat.

[VM] Desproporció, segur, pensa que mig carrer d’aquí fins a la banda de l’escola estava ple de furgonetes. Jo calculo que hi havia sobre uns 15 furgons, èrem unes 80 persones al col·legi i van arribar 50 policies. I la forma en què baixaven ja era hostiant, quan van passar d’aquella manera, a mi l’únic que se’m va ocórrer va ser començar a córrer cap a l’escola, perquè a l’escola hi havia el meu home i el meu fill, i no vaig poder arribar-hi, em van aturar a la porta i allà em vaig quedar, els vaig dir que tenia dret a entrar-hi, evidentment no vaig poder entrar, i em van fer caure per terra. Però vaig veure tota la preparació, la forma estricta “A por ellos”, jo no podia parlar, cridava i plorava i estava en un bucle, però jo veia com s’estaven preparant, com sortien, com es posaven els cascos i com s’estaven preparant en formació militar, i a dintre només hi havia famílies, no hi havia nens petits, amb la policia judicial darrere d’ells, amb la cara tapada, i així darrere d’ells, i això és una imatge que no se m’esborrarà mai, jo estava per terra ja m’havien deixat feta caldo.

Si ho hagués pogut fotografiar, era la fotografia de l“A por ellos”, és a dir: saben que hi ha poca gent a dintre, saben que no tindran oposició, però es preparen de forma militar, amb escuts, cascos, porres, i entren.

[AS] L’actitud, anaven a pegar a la cara, anaven dient, ”Dale, dale”. Van requisar les dues urnes i els portàtils. Afortunadament vam salvar unes quantes paperetes, i en un altre recipient amb brides vam continuar les votacions, perquè ens havíem quedat el cens, on teníem apuntat qui havia votat i qui no. I es va poder continuar la votació fins a les 8 del vespre, amb molta tensió, pensant que tornaven, i la gent no va marxar.

[VM] Pensa que entre Canyamars i Dosrius hi va haver una vintena de ferits, alguns van presentar denúncia, altres no.

Trobareu l'entrevista sencera al següent enllaç:
Entrevista

Posicionament de l'Associació vers l'arxivament i sobreseïment dels casos de violència

Novetats
19/7/18
Redacció
788
1

Cada arxivament i sobreseïment de denúncies presentades per les víctimes del 1-O són una vergonya pel sistema judicial espanyol. Cada un d'aquest casos donen a l'Associació d'Afectats 1-O més sentit a la causa comuna que cal lliurar. L'Associació dóna el seu suport incondicional a totes les víctimes de la violència institucional espanyola i les convida a afegir-se a l'Associació d'Afectats 1-O per tenir veu i reclamar, col.lectivament, les responsabilitats corresponents.

L'Associació d'Afectats 1-O present a la manifestació per l'alliberament dels presos polítics

Novetats
15/7/18
Redacció
611
0

Ahir, 14 de juliol, l'Associació d'Afectats 1-O és va sumar a la reivindicació del poble català: VOLEM ELS PRESOS POLÍTICS A CASA.

La ciutadania catalana va tornar a demostrar que continuarà perseverant en el reclam de justícia i llibertat.

Presentació de l’Associació d’Afectats 1-O i l'inici de la campanya #ARA PARLA TU

Esdeveniments
12/7/18
Redacció
1.307
1



PRESENTACIÓ de l'ASSOCIACIÓ D'AFECTATS 1-O i l’inici de la CAMPANYA #ARA PARLA TU


L'Associació d'Afectats 1-O neix com a conseqüència de la fermesa dels catalans en la defensa del referèndum vinculant d'autodeterminació de Catalunya del 1r d'Octubre i la brutalitat institucional de les forces de seguretat espanyoles a instància del govern espanyol i de la seva negativa a crear qualsevol comissió d'investigació dels fets i llurs responsables. Denegació a la qual es van afegir els representants de Ciudadanos i PSOE.

L'Associació d'Afectats 1-O té com a objectius:

Aglutinar l'acció de totes les persones que varen ser afectades directe o indirectament per la violència de l'estat espanyol durant la jornada del 1r d'Octubre. En conseqüència, volem que es formin les corresponents comissions d'investigació en el si del Parlament Català i de Las Cortes Españolas i apel·lem als representants polítics catalans que facin seva aquesta demanda per tal d'exigir les responsabilitats civils i penals corresponents que se'n deriven.

Recordar i garantir el testimoniatge de la celebració del referèndum oficial i democràtic que es va aconseguir portar a terme gràcies al compromís i determinació de la ciutadania catalana en la defensa dels seus drets fonamentals.

La campanya #AraParlaTu està orientada a fomentar un testimoniatge col·lectiu i obert, de:

  1. Tots els afectats per la violència exercida per les forces de seguretat de l'estat espanyol contra els votants del referèndum d'autodeterminació de primer d’octubre fossin directament agredits o no.
  2. Com de tots els ciutadans internacionals que se solidaritzen amb els demòcrates catalans i ens diuen que 'no estem sols'.

La internacionalització del conflicte d'Espanya -abans i després de ser conformada com estat modern- és tan antiga com la mateixa causa del conflicte, que no és una altra que la negació espanyola de Catalunya com a nació i el seu inherent dret a l'Autodeterminació. Els fets del 1r d'Octubre, en ple segle XXI, al cor de la UE i amb la disponibilitat immediata de les xarxes socials van permetre que el "a por ellos" dels cossos de seguretat de l'estat espanyol i la ràbia que desplegaren, entressin dins de totes les llars d'Europa i bona part del món, parlessin la llengua que parlessin. Una actuació estatal que és un ultratge al principi de confiança europeu que assumeix la Democràcia com a punt de sortida en l'establiment d'unes bones pràctiques en les relacions internacionals, sempre emparades per una legalitat internacional fonamentada en l'exercici dels drets humans i col·lectius dels pobles, reconeguts per l'ONU. Les pràctiques autoritàries que puguin recordar l'abús i la repressió feixista en contra la ciutadania, obtenen el rebuig majoritari dels demòcrates europeus.

La solidaritat internacional és molta, i com a mostra n'és la recollida de fons de la 81 edició del 'Vlaams Nationaal Zangfeest’ (Flandes) i que l'ICEC ha decidit donar a “l'Associació d'afectats 1-O" per la seva iniciativa d'auto organització popular a favor de les víctimes i afectats de la repressió de l'estat espanyol del 1r d'octubre i a favor un testimoniatge sòlid i solidari entre les víctimes i amb les víctimes, que porti la justa i democràtica causa catalana a instàncies internacionals.

Acte de reconeixement a tots els que van patir i pateixen els fets de l’1-O a Tiana

Esdeveniments
10/7/18
Redacció
535
0

El 10 de juliol, a les 19.30h, en els Jardis Lola Anglada del municipi maresmenc.
Un acte d'ERC, que des de l'associació hem considerat idoni participar per ser un acte de reconeixement.

Diada Groga a Tordera, a les 19:00h

Esdeveniments
8/7/18
Redacció
817
0

Diumenge 8 de juliol, a les 19h, acte a Tordera, organitzar per l'ANC, amb presència entre altres entitats de l'Associació d'Afectats 1-O.

L'Associació d'Afectats 1-O es reuneix amb l'ANC

Novetats
12/6/18
Redacció
1.100
0

Aquest dimarts 12 de juny, s'ha produït una trobada a la seu nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), dels representats de l'Associació d'Afectats 1-O amb la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie i amb Elisenda Romeu, membre del Comitè Permanent responsable de les mobilitzacions.

La reunió ha servit per contactar amb la nova direcció de l'ANC, després d'haver tingut fa uns mesos una trobada amb Agustí Alcoberro; Alhora que s'han tractat diversos projectes .

Seguim!

L'Associació d'Afectats 1-O agraieix la feina a tots els hackers que van fer possible el referèndum [enllaç del documental en l'interior]

Novetats
10/6/18
Redacció
722
0

Des de l'Associació d'Afectats 1-O volem mostrar públicament el nostre agraïment als hackers, i a tota la gent que va fer possible el referèndum de l'1-O.

Els imprescindibles. Gent anònima, que de manera altruista ho va donar tot per aconseguir-ho. Perquè fos un èxit. I tots els informàtics, que encara continuen treballant, fent feina. Lluitant.

Moltes gràcies a tots.. i seguim!

Aquí trobareu l'enllaç del documental Hacker 1-O:

Hackers 1-O

PD/ Fotografia del fotoperiodista Adrià Costa per Nació Digital.

Informe sobre la Vulneració de Drets Fonamentals i Llibertats Públiques en ocasió de la reacció penal a l'1 d'octubre

Novetats
28/5/18
Redacció
764
0

El Síndic de Greuges presenta l'informe sobre la Vulneració de Drets Fonamentals i Llibertats Públiques en ocasió de la reacció penal a l'1 d'octubre i l'aplicació de l'article 155 CE.

Informe del Síndic de Greuges sobre l'1-O